Conferència sobre la tria d’escola

Tothom que hi estigui interessat està convidat a la xerrada “La tria d’escola. Què preocupa, per què preocupa, qui guanya i qui perd”.

La xerrada, organitzada per la Coordinadora d’AMPA del Barri de Fort Pienc, serà el proper dimecres 30 de novembre a les 20.30 a l’Escola Fort Pienc (c/Alí Bei, 75 – davant de l’estació del Nord), a càrrec de de Miquel Àngel Alegre (Coordinador de l’Àrea d’Educació de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB).

pdf del poster

Jornades per l’escolarització equilibrada

Seguint l’enllaç de la IX Jornada de Bones Pràctiques Locals en Educació que va tractar el tema de L’escolarització equilibrada i que es van fer a Manlleu el 4 de juny de 2009, podreu accedir als documents que hi ha accessibles. L’experiència de Mataró explica com a diferència del que passa a Barcelona, sí s’utilitza la reserva de places per a alumnes amb NEE (“Necessitats Educatives Específiques”) per procurar una matrícula equilibrada a P3, la qual cosa implica fer entrevistes, sessions extraordinàries de la comissió d’escolarització on s’analitzen molts casos concrets, i una feina d’acompanyament molt important.

Presentació conferència

Aquí teniu per descarregar el pdf de la presentació en power point de la conferència de Neus Sanmartí del dilluns 16 de febrer, en la qual vam conèixer com els grans canvis que s’estan produint en tots els nivells educatius afectarà l’experiència escolar dels nostres fills i la millor manera d’acompanyar-los.

•  
  • Descarrega presentació en pdf
  • Veure conferència sencera: 1ª part, 2ª part, 3ª part, 4ª part, 5ª part, 6ª part.

Vídeo de l’inici de la conferència

2ª Sessió de Debat sobre Segregació

 

La FaPaC i a la Coordinadora d’AMPA del Barri de Fort Pienc, el el marc de la nostra preocupació per la segregació escolar, i per tal d’aprendre, intercanviar opinions i formar una veu informada sobre la qüestió us convidem a la 2ª Sessió de Debat: Dret a l’educació i segregació escolar, el proper dijous 15 de maig de 2008 a les 20.30h CEIP Fort Pienc (c/ Alí Bei, 75; veure mapa).

La sessió comptarà amb la participació de Juli Ponce, professor de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona, autor del llibre Segregacion escolar e inmigracion: Contra los Guetos Escolares: Derecho y Políticas Públicas Urbanas (Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2007), i director del projecte de recerca Urbanisme, Creació i sostenabilitat. Serà un privilegi poder debatre amb ell l’avantprojecte de la llei d’educació.

Us agrairem si podeu confirmar l’assistència al correu electrònic: educacio.fortpienc@gmail.com

Sessió de Debat sobre Segregació

 

A la FaPaC i a la Coordinadora d’AMPA del Barri de Fort Pienc ens preocupa la segregació escolar, i per tal d’aprendre, intercanviar opinions i formar una veu informada sobre la qüestió us convidem a la Sessió de Debat Segregació escolar i equitat: realitat i actuacions, el proper dijous 17 d’abril de 2008 a les 20.30h CEIP Ramón Llull (Av. Diagonal, 275 – entrada pel carrer Consell de Cent ).

La sessió comptarà amb la participació de Bernat Albaigés (assessor de l’Àrea d’Infància i Educació del Síndic de Greuges), Ricard Benito (Sociòleg IGOP-UAB) i Isaac Gonzàlez (Sociòleg IGOP-UAB i UOC).[autors o codirectors dels llibres Benito, R.; Gonzàlez, I. (2007) Processos de segregació escolar a Catalunya, Barcelona: Mediterrània i Fundació Jaume Bofill (col. Polítiques, 59) i Ferrer, F. i Albaigés, B. (directors) (2008) L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2006 , Barcelona: Mediterrània i Fundació Jaume Bofill (col. Polítiques, 61)] 

Us agrairem si podeu confirmar l’assistència al correu electrònic: educacio.fortpienc@gmail.com

[actualització 22 abril: fotografia dels convidats a la sessió de Debat]

Conferència Stephen Ball sobre elecció d’escola

El passat més d’octubre, el sociòleg Stephen Ball, del Centre for Critical Education Policy Research (CeCEPS) de la Universitat de Londres va fer una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona titulada “Social class, School choice and Social advantage”.

Ball, conegut pel seu llibre La micropolítica de l’escola va analitzar la tendència actual a donar per descomptat la importància i desitjabilitat de l’elecció d’escola per part de les famílies. El tema de la seva conferència va ser el paper de l’elecció en la producció de l’avantatge social des d’una perspectiva àmplia que analitza l’elecció tant des de la seva vessant filosòfica com des de les pràctiques que implica per part de les famílies.

L’elecció com a política educativa, va afirmar Ball,  és molt atractiva per als polítics perquè agrada a les classes mitjanes i perquè implica un traspàs de la responsabilitat des del govern a les famílies. Les famílies esdevenen responsables d’organitzar l’elecció i l’educació. El concepte d’elecció també té la gran aventatge pels governs que fa molt difícil oposar-s’hi sense semblar retrògrad i fora d’òrbita. L’elecció, que esdevé sentit comú, també té el suport de grups de pressió molt poderosos, des de partits polítics fins a think tanks, acadèmics i organismes internacionals (OCDE, el Banc Mundial). El concepte, finalment, també es pot utilitzar com una tecnologia per reformar el sistema educatiu donant més poder als pares i traient-lo dels mestres i altres agents (reduint així la resistència a la innovació que molts han atribuït tradicionalment als mestres i d’altres treballadors). Per Ball, l’elecció no només és atractiva per als polítics, sinó part d’un canvi en la naturalesa de la ciutadania que passa a considerar el ciutadà com a consumidor: per ser un ciutadà responsable has de ser un ciutadà que escull, també entre serveis públics. Els ciutadans han de fer les eleccions correctes.

Ball proposà en la seva conferència utilitzar les eines sociològiques per problematitzar la noció d’elecció i desenmascarar la gran quanitat de pensament confús i dèbil que s’amaga darrere de moltes de les defenses de l’elecció que passa a ser un nou sentit comú donat per descomptat. Entre els experiments que intenten augmentar l’abast de l’elecció de les famílies hi ha els programes de txecs escolars per a escoles privades, l’agument de l’elecció a dsiposició dels pares. La imensa majoria d’estudis empírics han mostrat que l’augment de l’elecció provoca un augment de la segregació social i, per tant, de la inequitat (no en tots i cadascun dels casos, i no sempre, però sí en termes generals). La recerca suggereix que quan hi ha elecció, aquesta és aprofitada de manera molt més entusiasta per la classe mitjana, que utilitza l’elecció en el seu favor.

L’implícit que hi ha darrera aquestes estratgègies és que nosaltres tenim una responsabilitat vers les nostres famílies, però no vers la resta de la societat, la qual cosa reforça el tancament social i una concepció competitiva de la societat. La imatge implícita de la societat deixa pel camí la solidaritat. L’elecció, en aquest context, produeix ansietat entre els que trien, perquè implica un risc (la planificació reflexiva en un context d’incertesa pot crear molta angoixa).

A través de l’elecció, la classe mitjana dedica molts esforços i recursos (temps, eduació i diners) a crear els nous ‘subjectes educatius’ (els seus fills) que podran reproduir la seva posició d’avantatge social. La competència i l’habilitat molt diferent d’enfrontar-se a la inseguretat i la reflexivitat és una nova forma de desigualtat. En l’elecció, s’activen capitals fonamentals com l’econòmic (diners), el cultural (disposicions, gustos, valors), el social (xarxes de relacions socials per assegurar la màxima efectivitat de l’elecció), i l’emocional (l’habilitat de donar suport, sobretot en els moments de crisi, dificultat o canvis importants).

Estem parlant, per tant, de la possibilitat de comprar experiències culturals (gimnàs, teatre, ballet, en l’obsessió per crear renaixentistes moderns), però també de la creació de la confiança en un mateix, de les capacitats que permetran els fills interactuar positivament amb els mestres, i que aquests darrers reconeixeran..

L’elecció, en conclusió, no és un procés social no problemàtic, sinó que requereix uns recursos i uns capitals molt particulars que no estan igualment distribuits entre la població. Al contrari, l’elecció crea un escenari on els pares de classe mitjana obtenen un avantatge social per als seus fills.