Coordinadora per l’educació al barri de Fort Pienc

Conferència Stephen Ball sobre elecció d’escola

ball_s.jpg

El passat més d’octubre, el sociòleg Stephen Ball, del Centre for Critical Education Policy Research (CeCEPS) de la Universitat de Londres va fer una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona titulada “Social class, School choice and Social advantage”.

Ball, conegut pel seu llibre La micropolítica de l’escola va analitzar la tendència actual a donar per descomptat la importància i desitjabilitat de l’elecció d’escola per part de les famílies. El tema de la seva conferència va ser el paper de l’elecció en la producció de l’avantatge social des d’una perspectiva àmplia que analitza l’elecció tant des de la seva vessant filosòfica com des de les pràctiques que implica per part de les famílies.

L’elecció com a política educativa, va afirmar Ball,  és molt atractiva per als polítics perquè agrada a les classes mitjanes i perquè implica un traspàs de la responsabilitat des del govern a les famílies. Les famílies esdevenen responsables d’organitzar l’elecció i l’educació. El concepte d’elecció també té la gran aventatge pels governs que fa molt difícil oposar-s’hi sense semblar retrògrad i fora d’òrbita. L’elecció, que esdevé sentit comú, també té el suport de grups de pressió molt poderosos, des de partits polítics fins a think tanks, acadèmics i organismes internacionals (OCDE, el Banc Mundial). El concepte, finalment, també es pot utilitzar com una tecnologia per reformar el sistema educatiu donant més poder als pares i traient-lo dels mestres i altres agents (reduint així la resistència a la innovació que molts han atribuït tradicionalment als mestres i d’altres treballadors). Per Ball, l’elecció no només és atractiva per als polítics, sinó part d’un canvi en la naturalesa de la ciutadania que passa a considerar el ciutadà com a consumidor: per ser un ciutadà responsable has de ser un ciutadà que escull, també entre serveis públics. Els ciutadans han de fer les eleccions correctes.

Ball proposà en la seva conferència utilitzar les eines sociològiques per problematitzar la noció d’elecció i desenmascarar la gran quanitat de pensament confús i dèbil que s’amaga darrere de moltes de les defenses de l’elecció que passa a ser un nou sentit comú donat per descomptat. Entre els experiments que intenten augmentar l’abast de l’elecció de les famílies hi ha els programes de txecs escolars per a escoles privades, l’agument de l’elecció a dsiposició dels pares. La imensa majoria d’estudis empírics han mostrat que l’augment de l’elecció provoca un augment de la segregació social i, per tant, de la inequitat (no en tots i cadascun dels casos, i no sempre, però sí en termes generals). La recerca suggereix que quan hi ha elecció, aquesta és aprofitada de manera molt més entusiasta per la classe mitjana, que utilitza l’elecció en el seu favor.

L’implícit que hi ha darrera aquestes estratgègies és que nosaltres tenim una responsabilitat vers les nostres famílies, però no vers la resta de la societat, la qual cosa reforça el tancament social i una concepció competitiva de la societat. La imatge implícita de la societat deixa pel camí la solidaritat. L’elecció, en aquest context, produeix ansietat entre els que trien, perquè implica un risc (la planificació reflexiva en un context d’incertesa pot crear molta angoixa).

A través de l’elecció, la classe mitjana dedica molts esforços i recursos (temps, eduació i diners) a crear els nous ‘subjectes educatius’ (els seus fills) que podran reproduir la seva posició d’avantatge social. La competència i l’habilitat molt diferent d’enfrontar-se a la inseguretat i la reflexivitat és una nova forma de desigualtat. En l’elecció, s’activen capitals fonamentals com l’econòmic (diners), el cultural (disposicions, gustos, valors), el social (xarxes de relacions socials per assegurar la màxima efectivitat de l’elecció), i l’emocional (l’habilitat de donar suport, sobretot en els moments de crisi, dificultat o canvis importants).

Estem parlant, per tant, de la possibilitat de comprar experiències culturals (gimnàs, teatre, ballet, en l’obsessió per crear renaixentistes moderns), però també de la creació de la confiança en un mateix, de les capacitats que permetran els fills interactuar positivament amb els mestres, i que aquests darrers reconeixeran..

L’elecció, en conclusió, no és un procés social no problemàtic, sinó que requereix uns recursos i uns capitals molt particulars que no estan igualment distribuits entre la població. Al contrari, l’elecció crea un escenari on els pares de classe mitjana obtenen un avantatge social per als seus fills.

19 Novembre 2007 - Posted by | Recerca

1 comentari »

  1. Benvolguts amics,

    Arribo a la vostra pàgina i a aquest article fent recerques a la xarxa. Una doble alegria: una referència molt bona i una iniciativa dels pares que trobo extraordinària. Felicitats per aquesta col·laboració entre les escoles públiques del barri!

    Molt cordialment,

    Boris,
    pare i professor

    Comentari per Boris Mir | 27 gener 2008 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: